Tornem a escola després d’uns dies de vacances, amb ganes de retrobar-nos i
continuar el nostre camí plegats.
Aquesta setmana ens hem posat al dia, hem jugat amb els regals del Tió i
dels Reis i hem gaudit del paisatge blanc que ens ha acompanyat tota la
setmana.
Hivern
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
és un oblidar
de la preponderància del verd,
un recomençar sempre
esperançat.
L’hivern no és els
dies de boira:
és una rara
flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en
silenci,
és el silenci de
les cases
i el de les cambres
i el de la gent que
mira, rere els vidres,
com la neu unifica
els horitzons
i ho torna tot
colpidorament
pròxim i assequible.
Clica sobre la imatge per veure totes les fotografies
Llegir més »