Celebrem la Castanyada

22 de novembre de 2015

Vam arribar a casa ben cansats i rebentats. El dia de la castanyada és un dia d’aquells intensos en tots els sentits. Són dies especials de ZER, en que les emocions ens acompanyen durant tota la jornada.

Les emocions ja sorgeixen abans de trobar-nos tots els companys i companyes de les set escoles que conformen la Zona Escolar Rural del Solsonès. Abans d’arribar a Llobera ja estàvem nerviosos i expectants per veure els companys de les altres escoles i poder compartir moments amb ells. Aquest també és el dia de conèixer companys nous que han començat aquest curs a la ZER per primera vegada. Durant l’esmorzar que ens van preparar els pares, ens vam buscar  i ens vam fer fortes abraçades. Vam compartit, vam enraonar, vam riure,.... Però també va ser  l’estona de buscar els nostres padrins i fillols. Els grans buscàvem el nostre fillol o fillola, al qual ajudarem i acompanyarem  els dies de trobada d’aquest curs. Els petits buscàvem els nostres padrins i padrines. És una experiència que ens ajuda a tots. Els grans aprenem a ajudar, a ensenyar i a tenir cura dels altres. Els petits ens sentim més segurs.

De cop i volta ens va trucar la castanyera. Renoi, pobra Lola! Ho va perdre tot: els cucurulls, la gormanda, el bufador i el cistell. Quin disgust! Deia que sense els seus estris no podria pas venir a oferir-nos les seves castanyes! I nosaltres, que som molt espavilats i solidaris de mena, ens vam oferir  per ajudar-la. Ens va explicar que els autors dels fets van ser uns personatges medievals. Ens vam organitzar per grups i cada grup es va dirigir cap a un indret  de Llobera a buscar aquests personatges que no ens volien deixar celebrar la nostra castanyada com cal.

Els més menuts, vam buscar el cistell de la castanyera. Uns camperols l’havien agafat i l’utilitzaven per a buscar castanyes. Els vam trobar al mig del bosc una mica despistats. Quina il·lusió ens ha fet trobar-los i compartir una xerradeta amb ells.

Els de P5 i 1r, vàrem ser els més valents de tots, ja que vam caminar fins el bosc de les bruixes, i les vam enxampar fent un dels seus encanteris. Elles s’havien endut les paperines i només ens les volien  tornar si resolíem unes endevinalles. Us hem de dir que feien una mica de por, però al final ens hi vam fer amics i tot!

Els de 2n i 3r, vam caminar fins a la Torre de Peracamps en busca d’un cavaller i una princesa que s’havien endut el bufador per revifar el foc. Al·lucinats per totes les coses dels temps moderns, ens van retornar l’objecte després de resoldre uns enigmes bastant complicats. Vam quedar bocabadats amb la seva manera de fer.

I els més grans, vam fer el recorregut més llarg, i arribant a Sant Pere de Llobera, enmig d’aquell escenari misteriós, un monjo i una monja ens van retornar la gormanda que necessitàvem per regirar les castanyes. Però no ens ho van posar fàcil. Ens van fer superar una prova d’agilitat i de treball en equip.

A la tornada, cansats però satisfets per l’esforç que requeria cada recorregut, vam reunir els objectes necessaris per a garantir una bona castanyada. Vam dinar junts padrins i fillols i vam fer una estona de descans i de joc. A quarts de quatre ben puntuals, vam fer  la rotllana per esperar la nostra castanyera.

De sobte, un tractoret vell i atrotinat va aparèixer. El conduïa un pagès molt ben plantat que duia al costat la Castanyera Lola. El pagès, mentre sembrava al seu camp, va trobar aquella dona perduda que buscava l’escola de Llobera ben desesperada, i ens la va acompanyar fins on érem tots nosaltres. Venia carregada amb el cistell ple de castanyes .

La vam rebre  com cal, amb cançons i danses, i després vam poder  gaudir d’un grapat de castanyes ben calentones. La olor a panellets i el gust de les castanyes embolicades als cucurulls van fer de la tarda una bona estona per aprendre i reviure tradicions tan nostres com castanyada. Per acabar vam fer un bon comiat amb danses i cançons amb tots els companys,  les famílies i els mestres.

Ja ho veieu, un dia carregat d’emocions. Ara ens toca guardar aquells bons records de la jornada, que van ser molts. Només ens queda agrair a totes aquelles persones que ho van fer possible. Que fan, de cada trobada de la ZER, un dia especial per a recordar.