joemquedoacasa

Des de casa estant

veig els núvols blancs

i envejo el llarg camí que fan.
Sento els ocells que canten

des de les branques dels arbres.
I al vespre, miro les estrelles

i els recito petits poemes.

Allò que abans era tan petit,
allò que abans creia que era poc important,
ara té la mida d'un gegant.

Quina lliçó més gran!

Ompliu el temps de coses petites:
salteu, canteu, balleu,
pinteu, endreceu, jugueu,
cuineu, observeu,... No us atureu!
El temps es farà petit
i vosaltres petits gegants!

César

"Per totes les nenes i nens de l'escola de Lladurs i per tots els infants que obren finestres al món"