DES DE LA FINESTRA

Mai haguéssim pensat que durant tants de dies hauríem d'estar a casa sense poder veure els amics i amigues, ni als familiars. Que no podríem anar ni a música, ni a futbol, ni a ballet. Que no podríem anar a l'escola i que no podríem ni sortir al carrer. Mai haguéssim imaginat res semblant!

I ,ara, cada cop que mirem per la finestra, veim les vostres carones i imaginem què esteu fent. És llavors quan somriem i pensem: Què gran serà l'abraçada! Quin munt de petons! Quantes històries per explicar! I comencem el dia sabent que a cada dia que passa, es multipliquen les ganes d'estar amb vosaltres.

                     Els/les vostres mestres