I EL MÓN ES VA ATURAR

I el món es va aturar.

I va dir prou i tot va emmudir.

Els virus mataven persones i les persones mataven el planeta. I mentre l'engranatge de l'univers continuava amb precisió, el món no pogué seguir.

El silenci es convertí en la música de fons i les mirades es tornaren a trobar i les famílies començaren a caminar donant passes sobre elles mateixes, sobre un punt fix i infinit.

I entre passa i passa els nens i nenes de tot el món començaren a obrir finestres i entrà el cant de l'ocell, el so de la pluja, la remor de l'onada, la fressa de les fulles agitades pel vent,... i entrà la natura a cada llar.

Les passes es varen sincronitzar i, com si de la corda d'un rellotge es tractés, el moviment s'inicià novament.

El món començà a voltar amb pas ferm i segur al ritme d'una nova humanitat.

A totes les famílies que no han deixat de fer passes

                                                                                             César