Del poble a la ciutat. Un dia a Sabadell.

Després de moltes incerteses marxem! Marxem a Sabadell. Del poble a la ciutat! No ha estat un any fàcil per organitzar excursions i fins l'últim moment amb la incertesa. Però el que sí que és cert que cada cop ens acostumem més a aquesta situació i a l'hora de la veritat en gaudim de valent.

Després de tot, dimecres vam passar un gran dia i ben complet. El i les mestres estem d'acord quan compartim que la sortida va ser fantàstica i molt rodada.

Vam passar el matí a l'agrupació astronòmica

de Sabadell. Una associació privada on un grup d'aficionats a l'astronomia passen matí, tarda i fins i tot nits observant i investigant les meravelles d'aquesta ciència.
Ens vam dividir en dos grups i dos experts ens van acompanyar en aquesta aventura. Lligat amb el que estem tractant a medi natural a l'escola, ja és un tema que ens fascina, però hi vam aprofundir molt més.

A part de parlar, i saber escoltar, vam observar els diferents planetes i altres astres. Ens van portar a la cúpula de l'observatori on hi tenen un gran telescopi i hi passen hores i hores observant. Va ser màgic el moment en què es va obrir per poder observar el Sol .

Estàvem just al lloc on ells treballen, i ens van explicar que sempre ho fan amb una llum vermella.

A les nostres mans vam poder palpar un meteorit que havia arribat després de fer... milers de quilòmetres! "Fa olor de sang"- deia algú! I és que la sang porta molt ferro! Quin comentari més encertat, Tian.

En sortir, vam dinar al parc Catalunya, i vam fer un passeig fins a arribar als tobogans gegants que es trobaven allà mateix. Arriba el moment de les emocions fortes, la diversió no hi va faltar! A part dels tobogans, que tanta il·lusió ens feien, també hi havia una "tirolina" i unes gomes elàstiques per saltar.

Vam estar una bona estona al parc, però quan va arribar l'hora, ens esperaven ben guarnits els del centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell. Una associació sense afany de lucre on vam poder gaudir d'un passeig pel parc amb tren. Un parc de 45 hectàrees! Això és molt em van dir els ximes!

Si els vostres fills i filles van arribar afònics a casa, és perquè ens van dir que als túnels havíem de cridar. I ens ho vam agafar al peu de la lletra! En vam passar més de cinc . En arribar un altre cop a l'estació, els nens i nenes van demanar un altre viatge i ens van regalar una segona volta. Això no ens ho esperàvem!

Aprofitem per informar, que repartirem un viatge gratuït per cada un que ens van regalar, i hi podreu anar quan vulgueu.

Com ja hem dit, va ser un dia molt rodat. I just sortir del tren ja ens esperava el Josep Maria per marxar amb l'autocar. Potser no us ho creureu, però encara ens quedaven una mica de forces durant la tornada i la vam amenitzar durant una estona cantant cançons fins que el cos ens va dir prou.